Aquest esdeveniment serà recordat sobretot per introduir l’aigua com a simbolisme del ritual olímpic, transportada per rellevistes des d’Empúries fins a la Ciutat Comtal. Un ritus, aquest, que va servir per projectar internacionalment la imatge de Barcelona i il·lustrar, novament, la passió per l’esport i la provada capacitat organitzativa de la ciutat.
Els Jocs Mediterranis també van ser el pretext per millorar les infraestructures i construir-ne de noves -com ara el Palau d’Esports, el primer que va ser cobert-, i es van adequar instal·lacions tan simbòliques com l’estadi de Montjuïc o la piscina municipal, totes dues construïdes per a l’Exposició Universal de 1929. I el gimnasta barceloní Joaquín Blume va ser una de les figures més destacades, en aconseguir set medalles d’or en la seva categoria.
Un seguit d’objectes, documents i imatges us aproparan a aquest esdeveniment, l’antesala d’uns Jocs Olímpics que encara havien d’esperar gairebé quatre dècades a ser una realitat.
